24 hores.
És el temps que em permetré compadir-me de mi mateixa, és el temps que em permetré estar trista, pensar que res no val la pena, que no existeix la relació que em farà feliç, que tot plegat és una gran mentida que sempre em crec i que sempre acaba descubrint-se.
24 Hores no més. Perquè no s'ho val.
24 hores i seguiré endavant amb la idea de que ho trobaré, amb la idea que tornarà a produir-se a la meva vida allò tan magnífic que és estimar i ser correspós.
24 Hores. Ni un minut més.
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Dóna't un petó, vols?!
I perdona't una mica!!
Ets brutal Vane, només t'ho has de creure.
Gràcies pels escrits, per obrir-te i deixar que els altres ens coneguem també en les teves pors... però també en la teva alegria.
Una abraçada
Gràcies a tu per tot el que em dius.
Una abraçada.
Publicar un comentario