El Nadal i les reunions familiars

Ja ha passat el Nadal, i que és el Nadal? Ja no és el que era, ni ho serà mai més. Cada any perd alguna cosa i es fa més difícil d'aguantar. I és que la il·lusió amb la que esperava aquestes festes ja no hi és. Ara només espero a que passi ràpid, a que els familiars marxin i a que tot torni a la normalitat a la rutina diària que em dona estabilitat. I crec que això és perquè a mida que em faig gran els meus ulls s'obren i veuen coses que abans m'havien passat desapercebudes, dono importància a fets que abans ni veia, veig realitats que estaven amagades per la meva innocència i acabo pensant que tot és una farsa, que s'amaguen massa coses entre la gent que s'estima o se suposa s'aprecia una mica. I em pregunto perquè la gent no diu les coses que pensa, perquè preferim ser falsos i fem veure que tot va bé quan no és així. Només el mal que podria fer si fos sincera és el que m'impedeix ser-ho. I sense adonar-me'n passen els dies i d'aquí res torna la normalitat on no hauré de trobar a faltar a la meva filla en dies on la família es reuneix i falta ella perquè està amb el seu pare, on puc intuir que torno a tenir el control del meu dia a dia quan, fins allà on arriben els límits de la meva llibertat, sóc jo la que decideixo. I és que ja fa anys que les festes nadalenques no m'aporten res de bó, ja sigui per gent que ha mort i ja no està o per gent que ha marxat voluntàriament de la meva vida...i passen els anys i cada cop tinc més motius per desitjar que passin ràpid els dies de joia i felicitat que ens venen per la tele. No m'agraden les coses premeditades que no sorprenen...i...hi ha res més premeditat que el Nadal?


Feliç any a tots...tornem a començar, bé...de fet seguim a on estàvem no?



...