Ja ha passat el Nadal, i que és el Nadal? Ja no és el que era, ni ho serà mai més. Cada any perd alguna cosa i es fa més difícil d'aguantar. I és que la il·lusió amb la que esperava aquestes festes ja no hi és. Ara només espero a que passi ràpid, a que els familiars marxin i a que tot torni a la normalitat a la rutina diària que em dona estabilitat. I crec que això és perquè a mida que em faig gran els meus ulls s'obren i veuen coses que abans m'havien passat desapercebudes, dono importància a fets que abans ni veia, veig realitats que estaven amagades per la meva innocència i acabo pensant que tot és una farsa, que s'amaguen massa coses entre la gent que s'estima o se suposa s'aprecia una mica. I em pregunto perquè la gent no diu les coses que pensa, perquè preferim ser falsos i fem veure que tot va bé quan no és així. Només el mal que podria fer si fos sincera és el que m'impedeix ser-ho. I sense adonar-me'n passen els dies i d'aquí res torna la normalitat on no hauré de trobar a faltar a la meva filla en dies on la família es reuneix i falta ella perquè està amb el seu pare, on puc intuir que torno a tenir el control del meu dia a dia quan, fins allà on arriben els límits de la meva llibertat, sóc jo la que decideixo. I és que ja fa anys que les festes nadalenques no m'aporten res de bó, ja sigui per gent que ha mort i ja no està o per gent que ha marxat voluntàriament de la meva vida...i passen els anys i cada cop tinc més motius per desitjar que passin ràpid els dies de joia i felicitat que ens venen per la tele. No m'agraden les coses premeditades que no sorprenen...i...hi ha res més premeditat que el Nadal?
Feliç any a tots...tornem a començar, bé...de fet seguim a on estàvem no?
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Hola!!!soc una amiga del Daniel Tarrida, t'he llegit perque estava llegin el seu blog, i m'ha semblat alucinant el tema escollit i com ho escrius, és relamente apasionant, m'ha encantat, felicitats!!!!escrius realitats molt properes, i crec que ben certes per molt que ens costi de veure-les o no les volem veure.Continua!!!;)
Gràcies Alba!! Amb comentaris com el teu donen ganes de seguir escrivint :) A veure si el Dani continua amb el seu blog i tb el poguem llegir sovint.
Joder quina raó tens. Tan premeditat és impossible que sigui bonic. Es tot de cartró pedra. De vegades penso que entrará la Presley i el majordom amb els Ferrero Roché. Només veig llumeta en la ilu de reis i papa Noel dels peques i en les xerradetes que tenim els que encara sentim autenticitat fumant a la cuina amb l'estractor a tope. Els que ens estimem sempre estem... NO només per Nadal. Ojito que ja porto no smoking tres dies i aquesta nit prova de foc que penso superar... o no... jejeje. Seguirem escribint. Petonassos a les dues. Segurament he parlat de les dues a les dues, però estic tranquil perquè de vosaltres segur que només són coses bones, jejejeje.
Voleu dir que tot és tan negatiu? D'acord que gran part del Nadal és fals i prefabricat i que sembla que tot ha de ser meravellós perquè així ens ho diu la tele, però no sé, sempre hi ha alguna coseta que em dóna il·lusió i que em porta a la memòria records que vull conservar per sempre, persones, moments, dies, gent que hem tingut a prop i que ja no hi són, pels motius que siguin... Tot depèn de com ho vegis, oi? Si només et quedes amb la part de llums, regals i decorats, et quedes amb la part que ens volen vendre. Si et quedes amb les persones que formen part dels decorats, però no dels de Nadal, sinó de la teva vida, no tot és tan fred. Bé, vaja, com a mínim per a mi.
Ah, vane, perdona per colar-me en el teu blog, també sóc amiga del Dani :).
...quina raó tens...
...la culpa és del Papa Noel...
...si, si...
...el de la Coca-Cola...
...i el seu bon rollo...
;)
Hola Montse, cap problema en que et passis pel meu blog!! :)
Jo no dic que tot sigui negatiu, només escric el que a mi em fa sentir. Però com bé dieu el Dani i tu hi ha coses que sempre compensen, com els que encara sentim aquesta "autenticitat" i cada any ens veiem i ens sentim a prop, com el somriure dels nostres fills davant la il·lusió que gent com jo ja hem perdut i vivim a travès seu :)
Ei Àlex!! Jo crec que tota la culpa la tenen els EEUU...Jejej
Publicar un comentario