El Secreto De Sus Ojos

¿Cómo se puede vivir una vida llena de nada? Quizás esa sea la frase con la que me quedo mientras veo los créditos, acompañados por música que me deja anclada en la película sin querer despertar a mi realidad... Una gran película con unos grandes actores como Ricardo Darín. Me declaro fan absoluta del cine argentino aunque he visto menos del que me gustaría. El protagonista vive de los recuerdos mientras intenta olvidar para seguir adelante. Romántico empedernido, idealista e íntegro afronta su jubilación proponiendose escribir una novela basada en esos recuerdos, en esos sucesos en su carrera como jurista centrandose en el caso Morales que jamás se llegó a solucionar como él hubiera querido. Ese proyecto se convierte en la manera que él utiliza para coger ese tren que perdió hace tiempo, para reencontrarse con el que fué el amor de su vida, un amor al que estuvo esperando durante 25 años. En una mezcla de trhiller por la sucesión de acontecimientos en el caso Morales y de romanticismo por ese amor al que intenta acercarse, deriva una historia perfectamente explicada y perfectamente interpretada, con un estupendo discurso argentino que te hace reír en varias ocasiones. Una película redonda y maravillosa que te enseña que nunca es tarde para resolver, para conseguir lo que sea y que la vida, si sabes enfrentarte a ella, como él se enfrenta al secreto de sus ojos...te da segundas oportunidades.

...

Pensar en positiu

Porto ja molts desenganys, l'últim bastant dur i vaig decidir després de passar-ho molt malament, intentar canviar la meva manera de fer...Sóc de les que opina: si no et funcionen les coses a la vida, simplement canvia". Però me'n adono que després de poquets dies intentant-ho, no puc canviar la meva manera de fer i de sentir... La meva intenció era ser més freda, més dura, tancar el meu cor a qualsevol sentiment passional, a qualsevol persona que em pugues fer sentir quelcom semblant a l'amor, no pensar en prínceps blaus, no creu-re'm ningú mai més. Però com l'addicció al tabac, jo sóc addicta a l'amor, a la passió, podria dir que sóc addicta a somiar en que existeix la història d'amor perfecte i encara que a mi mateixa em sembli increïble, segueixo esperant trobar-la. M'emociono al pensar en totes aquelles històries maques que he viscut, en tots aquells moments que ningú em pot robar. Recordo un moment meravellós a un espigó, una sortida de sol a una platja de la costa brava amb un intercanvi de regals especials, un 7 de setembre màgic, un viatge a Alacant, les nits al carrer París escoltant la banda sonora de Beautiful Girls, les hores que passaven només xerrant i xerrant, l'espera amb un somriure especial davant del Princesa Sofia, un petó al bar Depo, unes margarites a la porta de casa, una declaració d'amor davant la gent, un petò de cine damunt un escenari... I molts més que guardo a un lloc especial dins el meu cor. Tot això com ja he dit abans ningú m'ho robarà mai, formarà part de mi tota la vida i me'n alegro molt d'haver-los viscut amb tots i cadascun dels protagonistes que són la meva història, la meva vida en definitiva es composa de tota la gent que se m'ha acostat en un moment o altre, gent a la que he obert el meu cor i tot i que finalment no ha funcionat, m'han regalat tots aquests moments sobre els que podria estar escrivint mils de pàgines.
Podria pensar en negatiu, trobar el costat lleig de tot plegat que l'hi ha, però també existeix la opció de pensar en positiu i jo escolleixo aquesta opció, la maca, la que em pot enriquir encara més del que ja estava, la que em fa pensar en la sort que he tingut de poder viure amb la passió que em caracteritza tots aquests fragments de vida acompanyada de persones meravelloses que avui dia encara tinc al costat.

Ara només em queda obrir el meu cor de nou per poder donar l'oportunitat a seguir visquen moments meravellosos al costat d'algú especial, i esperar que aquest cop sigui per sempre, que sigui aquell amor incondicional i correspost que ja vaig viure
fa molts anys...

...