Riure, abraçar, compartir, tornar a riure, no dormir, veure sortir el sol, parlar, escoltar, tornar a riure, tancar els ulls, gaudir dels silencis, pensar, mirar, observar, deixar que et mirin, deixar que t'observin, tornar a riure, emocionar-se, tocar, sentir, recordar temps passats, escoltar bona música, tornar a riure...Felicitat...tan senzill, tan fàcil...
...
domingo, 14 de junio de 2009
miércoles, 3 de junio de 2009
Etapes
La vida són etapes...o així és com jo ho veig. Hi ha de bones i de dolentes, d'emocionants i d'avorrides, de fantàstiques i de complicades...
Hi ha moments en els que t'agradaria quedar-te per sempre, et trobes agust i penses que estàs rebent un premi a tot l'esforç invertit suportant certes situacions bastant desagradables...Si...quan passo per un mal moment em concentro a pensar que si aguanto tot el que m'està passant, finalment tindré una recompensa que serà meravellosa, que tindrà molt més valor i serà tan fantàstica que serà un reflex de la meva fortalesa davant les situacions d'angoixa superades. Però, com ja he dit abans, la vida són etapes i quan estàs relaxat i acomodat en aquest coixí que dona el sentir-se recompensat i protegit, torna a venir un moment complicat...i llavors se que he de tornar a ser forta, he de tornar a lluitar perquè arribi la meva recompensa de nou...i vindrà, i tant que vindrà...ho se perquè mai no m'ha fallat. Lluitar contra les complicacions que a vegades em busco jo mateixa és la manera de trobar els moments feliços que sempre acabant venint. No canviaria la meva vida, no m'empenedeixo mai del que faig, perquè de tot el que faig aprenc i trec quelcom meravellós que s'instal·la dins meu i es queda perenne...i fa que sigui com sóc. Tot el que sóc...si...tot el que sóc és format per totes les petites i grans coses que he decidit a la vida, la gent de la que m'he envoltat i m'envolto tenen part important de culpa de la meva manera de ser i de fer. El millor de tot és que no paro de conèixer gent meravellosa, allà a on vaig a parar sempre trobo gent especial, molt especial, grans persones de les que de sobte em trobo molt aprop...tinc aquesta gran sort, si...puc dir que ara em sento en un d'aquells moments en el que m'agradaria quedar-me per sempre.
Que fantàstic és que la vida siguin etapes, totes elles diferents a on trobo persones que valen la pena de debò, només per moments com aquest em compensen tots els dolents que he hagut de passar. Valorar aquestes "petites" coses fan que la felicitat sigui més fàcil de tocar...
....
Hi ha moments en els que t'agradaria quedar-te per sempre, et trobes agust i penses que estàs rebent un premi a tot l'esforç invertit suportant certes situacions bastant desagradables...Si...quan passo per un mal moment em concentro a pensar que si aguanto tot el que m'està passant, finalment tindré una recompensa que serà meravellosa, que tindrà molt més valor i serà tan fantàstica que serà un reflex de la meva fortalesa davant les situacions d'angoixa superades. Però, com ja he dit abans, la vida són etapes i quan estàs relaxat i acomodat en aquest coixí que dona el sentir-se recompensat i protegit, torna a venir un moment complicat...i llavors se que he de tornar a ser forta, he de tornar a lluitar perquè arribi la meva recompensa de nou...i vindrà, i tant que vindrà...ho se perquè mai no m'ha fallat. Lluitar contra les complicacions que a vegades em busco jo mateixa és la manera de trobar els moments feliços que sempre acabant venint. No canviaria la meva vida, no m'empenedeixo mai del que faig, perquè de tot el que faig aprenc i trec quelcom meravellós que s'instal·la dins meu i es queda perenne...i fa que sigui com sóc. Tot el que sóc...si...tot el que sóc és format per totes les petites i grans coses que he decidit a la vida, la gent de la que m'he envoltat i m'envolto tenen part important de culpa de la meva manera de ser i de fer. El millor de tot és que no paro de conèixer gent meravellosa, allà a on vaig a parar sempre trobo gent especial, molt especial, grans persones de les que de sobte em trobo molt aprop...tinc aquesta gran sort, si...puc dir que ara em sento en un d'aquells moments en el que m'agradaria quedar-me per sempre.
Que fantàstic és que la vida siguin etapes, totes elles diferents a on trobo persones que valen la pena de debò, només per moments com aquest em compensen tots els dolents que he hagut de passar. Valorar aquestes "petites" coses fan que la felicitat sigui més fàcil de tocar...
....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
