Farta, simplement farta

Farta d'estar trista, fa tant de temps que no estic bé que gairabé ja ni m'en recordo. Les falses promeses que he imaginat al meu mon de somnis, les mentides es claven al meu cor com punyals, la sinceritat sel·lectiva d'aquell que intenta sortir inmune d'una situació insalvable em maxaca cada dia com un martell clavant un clau a una fusta cada cop més feble. I penso que necessito un descans que m'he de donar jo mateixa, però que no sóc capaç, m'entesto en entendre quelcom que no té explicació, la única que té no la vull acceptar perquè simplement no me la puc creure, després de tot plegat...no, no me la puc creure. I la meva proposta de futur és estar sola, lluny dels tios que ultimament no paren de fer-me mal, de decebre'm...però sóc la Vane...i deu meu com em costa estar sola, que trista i desgraciada que em sento, quina sensació tan difícil per mi...una sensació que ja fa massa temps que m'espera, ja fa massa temps que hauria d'enfrontar-m'hi, i segurament ha arribat el moment de fer-ho perquè tinc l'absoluta seguretat de que no vull estar amb ningú, perquè em fa pànic tornar a sentir la sensació de fracàs que sento ara.

Cansada, estic tan cansada...

...