jueves, 7 de febrero de 2008

No voy a esperar más príncipes azules


Esperar a que algo funcione. A que la estabilidad se adueñe de tu vida. A mirar a los ojos a tu pareja y tener la certeza de que esa, y ninguna otra, es la persona con la que quieres envejecer.
Esperar a que por una vez todo vaya bien.

Pero no voy a esperar más al príncipe azul, no le voy a esperar más porqué ya le encontré y le dejé escapar, no voy a esperar más porqué ahora quiero ser yo la princesa de alguien y cuando ese alguien me encuentre quiero amarle más, quererle más, y darle más de lo que me dé él a mí. Si alguien tiene que sufrir por amor, quiero ser yo y no él.

Quiero escuchar una canción de amor y tener a alguien en quien pensar, quiero volver a enamorarme de la misma manera en que me enamoré el día que decidí casarme y unir mi vida a esa persona para siempre.

No esperaré a ningún príncipe azul, sólo esperaré a volver a enamorarme y sentir por alguien lo que me han susurrado al oído otros príncipes azules.

5 comentarios:

Unknown dijo...

Tenia uns ulls de lluna plena que ferien,
però tenia el cor ple de mossegades.
Tenia llavis de sucre i mirada de sirena
i la llengua de mel.


Hauries d'haver-la vist perseguir
falses quimeres, cantautors, clons sense gràcia.
Hauries d'haver-la vist sucumbir
entre fal•làcies.



Princesa, no trobo refugi
per escapar de les ombres,
princesa del subterfugi,
on amagaves l'escombra ?
Princesa, que ja no t'enyoro
ni tampoc surto a buscar-te,
a mitjanit quan et ploro
vaig aprenent a oblidar-te.



Tenia sota el pit una tempesta de mentides:
dos excuses, tres petons per altres llavis.
Tenia una història plena de marques de ferides,
sexe a canvi d'honoraris.

Hauries d'haver-la vist naufragar
en un mar de pena, ple de llàgrimes gastades.
Hauries d'haver-la vist tremolar
de matinada.



Princesa, no trobo refugi
per escapar de les ombres,
princesa del subterfugi,
on amagaves l'escombra ?
Bruixa, que ja no t'enyoro
ni tampoc surto a buscar-te,
A mitjanit quan et ploro
vaig aprenent a oblidar-te.


Tenia una boca desbocada, va voler i no va ser fada,
el conte la va traïr.
Tenia una cançó desafinada, la vaig fer quan l'estimava,
però mai m'ho va agraïr.

Hauries d'haver sentit el dolor
que jo sentia quan la nit quedava muda,
mai va portar-li una carta el carter
d'un tal Neruda.



fins la propera trobada anonima

vane dijo...

No em penses dir qui ets?

Després del que m'has escrit, penso que ho hauria de saber...

vane dijo...

Per cert, t'he de dir que no se si em ve de gust tornar a tenir un altra trobada amb algú que no és capaç de dir qui és.

Anónimo dijo...

Hi ha coses que no es busquen, es troben...

Kisses!

vitto dijo...

JAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJJAJAJAJJAJAJAJAJAJJJAJJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJA,......... el dia ke dejes de esperar al principe azul, ese dia para desgracia de la humanidad,...estaras muerta cielo