viernes, 9 de mayo de 2008

Està plovent


Avui plou i ja sabeu que els dies de pluja em posen trista...Però avui no és el cas.

No és el cas perquè demà sortirà el sol encara que plogui a bots i barrals, demà el sol lluirà als meus ulls, el meu cor estarà somrient, les meves mans estaran plenes, la meva pell brillarà, la meva ànima estarà viva...



Esta noche podria correr 1000 kilometros
detras de unos brazos abiertos de par en par
abrete cierrate y cuando este dentro sujetame
abrete cierrate y cuando este dentro aprietame
yo no quiero marcharme en busca de brazos de cualquiera
yo quiero mecerme en tus brazos de seda
y asi pasar la noche en vela
debo estar alucinada
quiero calmarme y no pensar en nada
pero nunca se sabe las cosas que valen la pena
a veces cuesta

Si te vas
en tus lagunas va y te pierdes
donde iran esos brazos tan fuertes que me rodean
si te vas me quedo solita y siempre de guasa
donde iras si nunca vuelves

Yo no quiero marcharme
quiero estar abrazada
notar como pincha tu barba
1000km hasta tu cama
debo estar carbonizada
cada roce enciende una llama
pero nunca se sabe las cosas que valen la pena

Si te vas
en tus lagunas va y te pierdes
donde iras esos brazos tan fuertes que me rodean
si te vas me quedo solita y siempre de guasa
donde iras si nunca vuelves

Si te vas
Donde iras si te vas me quedo solita y siempre de guasa
donde iras si nunca vuelves




Demà deixaré anar tot allò que sempre tinc guardat per tu.


...

No hay comentarios: