Nicotina Vs Vane

Ja fa 4 dies que no fumo.

Abans de començar a deixar-ho, vaig intentar fer-me una idea de com serien les meves reaccions davant d'aquest repte.
He de dir que no m'imaginava que anés així la cosa...

Pel que fa a les reaccions que té el meu cos i el meu cap, la que més em molesta i la que porto pitjor és la de no poder dormir. Insomni...mai, mai a la meva vida havia patit d'insomni. Em desperto molts cops durant la nit, em sento incòmode, tinc molta calor, no trobo la posició adequada i em sento molt nerviosa. La manera en com em desperto és molt desagradable...de sobte obro els ulls i em sento molt desperta, com si no semblés que una milèssima de segon abans hagués estat dormint. Ahir vaig decidir ajudar-me amb un parell de valerianes, que per desgràcia no van fer l'efecte que jo m'esperava.

Una altra cosa que noto que ha canviat, és el fet que no paro de beure aigua. Em puc beure 1,5 l. en un dia..quan jo abans hi havia dies que l'aigua ni tan sols la provava. Tinc molta gana, suposo que degut a l'ansietat que sento.

I una cosa que em té molt sorpresa és la tristesa que sento. Jo comparo aquesta sensació amb la d'una separació. Sento la mateixa tristesa i angoixa que se sent quan perds algú que t'estimes. De sobte allò que ha estat amb tu tants anys...ja no hi és...i l'anyores molt, et sent buida...és increïble...Perquè no puc pensar que no fumaré mai més..m'he d'enganyar pensant que és només avui...sino...no ho suporto.

Realment el síndrome d'abstinència del que parlen a les pàgines d'Internet que he llegit, existeix al meu cos, es palpa a la meva ment i es van complint els seus símptomes, un a un, en ordre...sense que jo sigui capaç d'esquivar-ne ni un.

Ara arriba el cap de setmana, massa temps lliure, m'espero el pitjor. M'hauré d'agafar a l'únic argument que em fa tirar endavant i és demostrar-me a mi mateixa que puc amb això...

Petons...


...