Vine, apropa't, vine sense por, t'ensenyaré tot el que tinc aquí guardat per tu. Fa temps que ho guardo perquè feia temps que no trobava ningú que realment mereixés veure-ho...vine no tinguis por, serà molt maco, només t'has de deixar anar, jo et guiaré si m'agafes de la mà. O potser no vols venir, potser no vols veure com estimo jo, potser no hi creus i per això de sobte et tanques...no, va, vine, vine amb mi, deixa't portar, trenca murs, despulla't amb mi davant de tot el que t'estic ensenyant i deixa fluir paraules, carícies, mirades i tot allò que vulguis exposar davant meu, davant nostre...vine amb mi, i després jo vindré amb tu, al teu món pràctic, on si m'agafes de la mà segur que em trobaré agust i m'ensenyaràs les coses que guardes, i ens despullarem junts i m'exposaré davant teu, davant tot plegat i podré veure com estimes tu...Anirem i vindrem, molt sovint, molt de temps, el que sigui necessari per entendre les dues maneres d'estimar, per trobar finalment la nostra manera d'estimar que acabarà sent única...
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
...bravo, bravo, bravo...
...comp peces de puzzle...
...que finalment es troben...
...i encaixen...
Quina passssadaaaaa!!!!
Creus que algún dia jo podría dir la meitat d'aquestes coses i no morir a l'intent....????
P.D: Sigues bona.....
David.
Publicar un comentario