Tot ha de ser tan complicat?

Les coses haurien de ser més fàcils, sobretot quan un pensa que ja s'ho mereix...però no, les coses sempre són complicades. Està bé que les coses s'hagin de treballar, que ens les guanyem, però s'agraïria un descans, una treva. Lluitem constantment amb la feina,amb les relacions amb la família, amb els fills, amb els diners, amb nosaltres mateixos... La vida en sí mateixa ja és una lluita constant, dura. Per això demanem a crits que la vida ens regali quelcom fàcil, que ens vingui donat com un regal preciós i merescut. I tenim regals, clar que els tenim, aquells petits moments dels que parlo sempre, són regals que jo aprecio i valoro com un tresor. Però jo vull més. Jo vull el regal de l'amor, aquell amor sense "maniobres d'escapisme", sense complicacions, sense pors i amb tota la puresa de les coses verges, intactes i alienes a la brutícia, als enganys, a les decepcions i a les corasses que la vida ens ha anat posant sobre les nostres pells gairebé sense adonar-nos. Aquesta armadura cada cop més rígida i més ferme és el nostre pitjor enemic i a la vegada és el que ens salva de que ens facin mal. Però al dur-la a sobre fa que tot sigui complicat, fa que avui dia sabem molt menys de l'amor i les relacions que quan teníem 18 anys. En aquest moment, en el que de les meves mans sobre el teclat surten aquestes paraules, m'agradaria escapar de tot, marxar a un lloc on poguès aclarir-me, m'agradaría que algú em salvés de tot plegat i oblidar tot el meu passat, m'agradaría que la persona a la que estimo marxés amb mi, que junts oblidéssim històries passades, que només existíssim ell i jo, i que ell fos el que em salvés de tot. Segueixo somiant amb el meu mon perfecte, segueixo pensant que passa per davant meu cada cinc segons com si fos un tren camí de la felicitat i que un dia l'agafaré de la cua i em pujaré a ell de la mà de la persona que em mereixi, per viure amb ell al meu mon perfecte. Només he d'estar alerta i intentar despullar d'armadures i corasses a aquell que pujarà amb mi.

Tot ha de ser tan complicat?

...

...