Quina merda

Estic farta de treballar en allò que no m'agrada, d'aguantar crits i males maneres del meu cap, d'aixecar-me cada dia pensant que em passaré 8 hores del meu dia, del meu temps, de la meva vida, agobiada, avorrida, desmotivada. I el que més em fot de tot plegat és el fet que tot i així, encara haig de donar les gràcies per tenir feina, per tenir un contracte fixe...quina merda haver de donar gràcies per una situació que em pot arribar a desquiciar en un futur. La cosa es posa encara més magre, quan escolto les notícies i me'n adono que la cosa cada cop està pitjor, que ens espera un 2009 bastant complicat. I quan tothom dona gràcies per conservar la feina, i resen per no perdre-la, la meva negativitat alimentada cada dia amb el mal ambient en el que treballo, em fa pensar que vull canviar de feina, vull marxar i fer quelcom que m'agradi i no puc. Perquè és clar, qualsevol se la juga ara no? La qual cosa em fa pensar que el millor seria acceptar el que tinc i veure el costat positiu...però no hi ha, perquè jo vull treballar amb gent amable, vull un cap que em respecti, perquè des de que em vaig incorporar al món laboral he tingut caps de tota mena. Des de l'"acosador sexual", el seductor (que és el mateix però dissimula millor els seus instints), el dèspota, un altre cop l'"acosador sexual" i ara tinc el més mal educats del jefes que us podeu imaginar. Crida, dona cops, no escolta, és egocèntric, infantil, falta al respecte, humilia...i tot això ho aguanto per un mòdic preu cada fi de mes, que em permet sobreviure. Realment val més no pensar-hi perquè donen ganes de marxar a un altre país, de desaparèixer, d'engegar-lo a la merda...Us puc assegurar que més d'un cop m'han vingut ganes de fotre-li un cop de puny :)

Ànims a tots els que esteu com jo. Espero que sigueu ben pocs...

Petons...

...