La fragilitat

Amic meu,

em preguntes perquè tot és tan complicat, tot és tan difícil últimament. I no se que contestar-te, que no sigui el que ja hem parlat tantes vegades.

Fa temps en el passat, en el nostre passat en el que érem joves i inexperts, quan de sobte sorgia un sentiment aquest era ferm, fort i resistent a tot. Era pur i ni res ni ningú el podia destruir. Es mantenia aliè a tots aquells agents externs ansiosos d'adulterar-lo, aquest sentiment era tan dur que obviava la realitat que ara tu i jo veiem.

En el present tot és fràgil, res no és pur i el pitjor és la no acceptació de que aquell sentiment ferm i aquella seguretat acollidora no tornaran. La fragilitat del nostre present, de tot allò que tenim i no tenim, el no controlar, el no saber del cert que és el correcte, el sentir-se perdut, tant que ja no saps si penses tu o aquell que t'agradaría ser.

Se suposa que quants més pals rep el nostre cor, més experts ens fem i per tant menys hauríem de patir...però els dos sabem que patim molt més ara. I això és amic meu perquè no acceptem, no volem ni sentir a parlar que allò que ens va succeir, allò que vem viure...no tornarà mai més.

Perquè ara tot és FRÀGIL, tant que fa por.

Sempre estaré aquí per escoltar-te, per xerrar i per abraçar-te.

Petons...

...