L'altre nit vaig sentir dir una cosa a l'Albert Espinosa, director de la pel·lícula "No me pidas que te bese porque te besaré".
Estaven parlant dels minusvàlids físics, i de tots els entrebancs que troben a la vida quotidiana...de sobte va fer una reflexió interessant.
Va dir que existien minusvàlids emocionals, que són aquells que no saben estimar o que no saben deixar-se estimar. Deia que aquesta és una minusvalia molt més greu que cap altra.
Em va donar molt que pensar.
Petons...
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Ostres!!!!
Primer de tot merci x visitar el meu blog!!! Mai ningú extern a la meva vida havia visitat aquest espai tan important per mi, i sense ofendre a ningú, em trobava una miqueta inútil escrivint sabent que ningú extern a mi llegiria els meus articles o escrits. Així doncs gràcies x generar-me aquesta petita gran il·lusió ;P
Respecte a la teva entrada, jo tmb vaig veure l'Albert Espinosa, de fet la mateixa nit el vaig veure a una repetició del Arucitys i tmb al Buenafuente; la reflexió em sembla molt rica i tmb interessant!!
Una abraçada
...doncs, penso que té tota la raó...i el pitjor...a aquests com els ajudes?...
Kisses!
Publicar un comentario