El Balmes

El Balmes



Ahir vaig tenir un retrobament amb una noia a la que feia 26 anys més o menys que no veia...i és que ens vem deixar de veure quan el cole al que anàvem, el cole Balmes, va tancar. Jo sempre he donat la culpa de molts dels meus problemes de la infància al fet de marxar d'aquell meravellós col·legi i al haver-me de separar dels meus companys, de tot allò que era conegut i familiar per mi. Pensava que era la única a la que li havia passat això, però ahir parlant amb aquesta antiga companya de classe em vaig enterar de que a ella li havia passat el mateix. Les dues érem unes nenes felices al Balmes, obertes i amb un bon nivell d'aprenentatge...i les dues varem canviar radicalment al marxar d'allà i al anar a un altre cole on ens vem trobar des-ubicades, on ens vem tancar una mica en nosaltres mateixes. I és que el Balmes era genial, el cole en sí, els companys que eren la gent del barri a on vivíem, els professors fantàstics...tot plegat estava en una harmonia perfecte.

Vem estar recordant a la Teresita, la profe de parvulari, al pati d'adalt on estava la font mitica en mig de les escales que donaven a les classes, allà on es feien les fotos de carnaval que encara conservem, el despatx de la Sra. Maria on anaves a buscar el material de classe, la Mª José, una profe que anava sempre amb uns mocadors hippies al voltant del coll, la Rosalia, l'Arcadi, el pati d'abaix on vem recordar que un nen de la classe, el Sergi, es menjava les formigues...

I tinc un record de l'últim dia molt intens...recordo perfectament a tothom plorant, era l'ultim dia, ja no tornariem mai més, ni tornariem a veure als nostres companys...era el final d'una època que mai més tornariam a viure i que sempre trobariam a faltar, fins i tot passsats tants anys.

Aquell cole era com estar a casa, serà perquè van tancar, serà perquè el recordem amb els ulls de dos nenes petites, serà pel que sigui però per mi era i és molt especial. Recordo quan van tirar abaix el cole per construir pisos, em va fer tanta pena, recordo també quan van tirar la casa de la Sra. María on havia passat tantes tardes de diumenge jugant...encara guardo un tros del terra de mosaic com a record.

Allò va ser una part important de les nostres vides, allà vem començar a créixer, a aprendre, a relacionar-nos...Al cole Balmes va començar la nostra vida i sempre ho recordarem, almenys alguns, com una de les èpoques més felices de les nostres vides, un petit fragment però un gran i enorme record.

Molts petons...


...