A vegades la vida t'ensenya la cara oculta de les persones que pensaves que coneixies. Aquesta cara és lletja, molt lletja i el cop és dur, terriblement dur, fa plorar, fa ràbia, et fa estar molt i molt trist. Com pot ser? penses...Com és possible? et preguntes...
M'agradaria esbrinar com acceptar sentiments en altres persones que en mi no reconeixeria mai, m'agradaria esbrinar-ho perquè no em fes tan de mal.
...
3 comentarios:
...n'hi ha que no n'apendrem mai, em penso...jo aquest estiu m'he emportat una de les grans decepcions de la meva vida...de fet encara em fà mal...i que nassos hem de fer?...perdonar? passar de tot? seguir emprenyat?...i és que no sé ni qué fer!!!
Kisses!
Jo crec que, tal i com dic al post, hauriem d'aprendre a acceptar certes coses...tot i que costa tant que ho veig gairabé impossible.
El que és important és no canviar la nostra manera de fer i de ser, perquè almenys podem dormir amb la conciència ben tranquila.
Petons!
Potser - respecte aquesta dificultad tan col·lectiva que menciones -, aquest article et serveix d'alguna cosa.
Felicitats per la teva sensibilitat.
Publicar un comentario