Ahir una persona desconeguda em va dir que havia llegit el meu blog, en concret una entrada que es diu "Maneres d'estimar". Em va dir que li va emocionar, que li havia servit per poder expressar el que sentia a algú que en aquell moment li estava fent mal. Aquesta persona no es pot imaginar com em va omplir. La veritat és que escric per desfogar-me, per expressar allò que em passa en certs moments de la meva vida, però el pensar que potser hi ha gent que li arriba al cor, que fins i tot la pot ajudar em va semblar la ostia. Sobretot perquè és una persona a la que no conec, i això fa que tingui un sentit diferent, sense menysprear en absolut la gent propera que em fa comentaris sobre els meus escrits, comentaris que valoro moltíssim.
Però ella no em coneixia de res...i va poder llegir en les meves paraules sentiments que va reconéixer en ella mateixa.
L'altre dia vaig escriu-re una entrada que tinc guardada, i que segurament no publicaré mai. És massa dura, inclús per mi. La deixo al borrador per quan toqui. Fa molt que no escrivia, i és potser perquè estic passant uns moments a nivell sentimental bastant complicats, tant que no se ni tan sols descriu-re. L'únic que segueix igual, l'únic que no canviarà mai en mi, és el fet de que per molt complicat que estigui sent el meu present, segueixo gaudint dels moments que valen la pena, i tot i que hi ha dies en els que em sento trista i sola, aquests passen ràpid.
Espero tornar a escriu-re aviat. Gràcies Eva.
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario