Frases que fereixen, les diu algú i aquest algú no és conscient del que et feriran...molt. Lluita absurda, sense sentit de la que coneixes el final, just abans de començar-la. I perquè començar-la? Perquè som així, som tossuts de mena. No volem donar-nos per vençuts. Paraules que moren contra un mur, paraules que de vegades s'esfumen abans de xocar contra aquest mur. Paraules boniques, bones intencions, proposicions carregades d'esperança...Paraules, paraules que s'emporta el vent. Cap fet que les recolzi, cap fet que demostri una mínima intenció de donar credibilitat a tot el discurs desplegat, gairebé sempre acompanyat d'alguna llàgrima que si més no, en el moment correcte li dona més intensitat.
Tot neix i mora en el mateix instant en que neix dels seus llavis el primer mot i es fa el silenci quan acaba de parlar. Res no segueix, no hi ha continuïtat a les paraules, només eren això, paraules que s'emporta el vent.
Les equivocacions que s'esmenen a temps s'obliden, s'esfumen i d'elles quasi no queda rastre en el nostre cor ni en els nostres pensaments, però les que no s'esmenen a temps, les que van fent ferida fins que el mal ja no és mal, fins que descriure aquest sentiment és impossible, llavors ja és massa tard, no hi ha res a fer, per moltes paraules que es diguin, no hi ha res a fer...
...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
...sóm com sóm...
...ells també són com són...
...només el tems dirà si un dia les coses seràn diferents...
Kisses!
Suposo que el temps ja ens ha dit massa coses...potser el que caldria és tornar enrere per començar de nou :)
Petons!!
Ostres, m'ha encantat!!
Tot i això sempre vull pensar què hi puc fer jo o què he fet jo per arribar al punt de trobar-me en què "les equivocacions que no s'esmenen a temps, les que van fent ferida fins que el mal ja no és mal, fins que descriure aquest sentiment és impossible, llavors ja sigui massa tard, no hi hagi res a fer". Potser tansols és la meva ment que s'enfoca constantment cap a quelcom que no m'aporta res. Molts anys de fer cas a pensaments i xerrameques internes que assenyalen un punt fixe, un objectiu, un culpable sense trobar realment cap solució. La ment mai està satisfeta i mai troba una solució, ja que si fos així desapareixeria. Tampoc parlo d'eliminar la ment, sinó de tenir present que molt sovint ens enganxa en històries sense fi. Potser caldria anar acostumant a desviar la ment cap a positiu o cap a altres temes. Potser si tingués una solució seria el perdó: diuen que al no mantenir a ningú presoner de la culpabilitat, ens alliberem. No ho sé.
Molt bon post Vane, gràcies per seguir compartint.
Una forta abraçada
...tornar enrere?...
...si trobes la màquina del temps...avisa que pujo amb tú...
...tinc que arreglar un parell de cosetes...
Kisses!
Ok Àlex, jo t'aviso!! Però em queda un dubte...no creus que potser tots tornariem a cometre els mateixos errors?? O no...
Un peto!!!
...jo, si torno a cometre els mateixos errors, és que estic més xalat del que em pensava...
...tanqueu-me a algún lloc, i em veniu a veure de tant en quant...
Kisses!
Publicar un comentario