Ahir una persona desconeguda em va dir que havia llegit el meu blog, en concret una entrada que es diu "Maneres d'estimar". Em va dir que li va emocionar, que li havia servit per poder expressar el que sentia a algú que en aquell moment li estava fent mal. Aquesta persona no es pot imaginar com em va omplir. La veritat és que escric per desfogar-me, per expressar allò que em passa en certs moments de la meva vida, però el pensar que potser hi ha gent que li arriba al cor, que fins i tot la pot ajudar em va semblar la ostia. Sobretot perquè és una persona a la que no conec, i això fa que tingui un sentit diferent, sense menysprear en absolut la gent propera que em fa comentaris sobre els meus escrits, comentaris que valoro moltíssim.
Però ella no em coneixia de res...i va poder llegir en les meves paraules sentiments que va reconéixer en ella mateixa.
L'altre dia vaig escriu-re una entrada que tinc guardada, i que segurament no publicaré mai. És massa dura, inclús per mi. La deixo al borrador per quan toqui. Fa molt que no escrivia, i és potser perquè estic passant uns moments a nivell sentimental bastant complicats, tant que no se ni tan sols descriu-re. L'únic que segueix igual, l'únic que no canviarà mai en mi, és el fet de que per molt complicat que estigui sent el meu present, segueixo gaudint dels moments que valen la pena, i tot i que hi ha dies en els que em sento trista i sola, aquests passen ràpid.
Espero tornar a escriu-re aviat. Gràcies Eva.
...
domingo, 30 de agosto de 2009
domingo, 9 de agosto de 2009
Para ti, con todo mi corazón...
Make a Memory - Bon Jovi
Hello again, it's you and me
Kinda always like it used to be
Sippin' wine, killing time
Trying to solve life's mysteries
How's your life, it's been a while
God it's good to see you smile
I see you reaching for your keys
Looking for a reason not to leave
If you don't know if you should stay
If you don't say what's on your mind
Baby just breathe
There's nowhere else tonight we should be
You wanna make a memory?
I dug up this old photograph
Look at all that hair we had.
It's bittersweet to hear you laugh
Your phone is ringing I don't wanna ask
If you go now, I'll understand
If you stay, hey, I've got a plan
We're gonna make a memory
You wanna steal a piece of time
You can sing the melody to me
And I can write a couple of lines
You wanna make a memory?
If you don't know if you should stay
And you don't say what's on your mind
Baby just breathe
There's nowhere else tonight we should be
We Should be
You wanna make a memory
You wanna steal a piece of time
You can sing the melody to me
And I can write a couple of lines
You wanna make a memory?
...
Hello again, it's you and me
Kinda always like it used to be
Sippin' wine, killing time
Trying to solve life's mysteries
How's your life, it's been a while
God it's good to see you smile
I see you reaching for your keys
Looking for a reason not to leave
If you don't know if you should stay
If you don't say what's on your mind
Baby just breathe
There's nowhere else tonight we should be
You wanna make a memory?
I dug up this old photograph
Look at all that hair we had.
It's bittersweet to hear you laugh
Your phone is ringing I don't wanna ask
If you go now, I'll understand
If you stay, hey, I've got a plan
We're gonna make a memory
You wanna steal a piece of time
You can sing the melody to me
And I can write a couple of lines
You wanna make a memory?
If you don't know if you should stay
And you don't say what's on your mind
Baby just breathe
There's nowhere else tonight we should be
We Should be
You wanna make a memory
You wanna steal a piece of time
You can sing the melody to me
And I can write a couple of lines
You wanna make a memory?
...
domingo, 14 de junio de 2009
Sensacions...
Riure, abraçar, compartir, tornar a riure, no dormir, veure sortir el sol, parlar, escoltar, tornar a riure, tancar els ulls, gaudir dels silencis, pensar, mirar, observar, deixar que et mirin, deixar que t'observin, tornar a riure, emocionar-se, tocar, sentir, recordar temps passats, escoltar bona música, tornar a riure...Felicitat...tan senzill, tan fàcil...
...
...
miércoles, 3 de junio de 2009
Etapes
La vida són etapes...o així és com jo ho veig. Hi ha de bones i de dolentes, d'emocionants i d'avorrides, de fantàstiques i de complicades...
Hi ha moments en els que t'agradaria quedar-te per sempre, et trobes agust i penses que estàs rebent un premi a tot l'esforç invertit suportant certes situacions bastant desagradables...Si...quan passo per un mal moment em concentro a pensar que si aguanto tot el que m'està passant, finalment tindré una recompensa que serà meravellosa, que tindrà molt més valor i serà tan fantàstica que serà un reflex de la meva fortalesa davant les situacions d'angoixa superades. Però, com ja he dit abans, la vida són etapes i quan estàs relaxat i acomodat en aquest coixí que dona el sentir-se recompensat i protegit, torna a venir un moment complicat...i llavors se que he de tornar a ser forta, he de tornar a lluitar perquè arribi la meva recompensa de nou...i vindrà, i tant que vindrà...ho se perquè mai no m'ha fallat. Lluitar contra les complicacions que a vegades em busco jo mateixa és la manera de trobar els moments feliços que sempre acabant venint. No canviaria la meva vida, no m'empenedeixo mai del que faig, perquè de tot el que faig aprenc i trec quelcom meravellós que s'instal·la dins meu i es queda perenne...i fa que sigui com sóc. Tot el que sóc...si...tot el que sóc és format per totes les petites i grans coses que he decidit a la vida, la gent de la que m'he envoltat i m'envolto tenen part important de culpa de la meva manera de ser i de fer. El millor de tot és que no paro de conèixer gent meravellosa, allà a on vaig a parar sempre trobo gent especial, molt especial, grans persones de les que de sobte em trobo molt aprop...tinc aquesta gran sort, si...puc dir que ara em sento en un d'aquells moments en el que m'agradaria quedar-me per sempre.
Que fantàstic és que la vida siguin etapes, totes elles diferents a on trobo persones que valen la pena de debò, només per moments com aquest em compensen tots els dolents que he hagut de passar. Valorar aquestes "petites" coses fan que la felicitat sigui més fàcil de tocar...
....
Hi ha moments en els que t'agradaria quedar-te per sempre, et trobes agust i penses que estàs rebent un premi a tot l'esforç invertit suportant certes situacions bastant desagradables...Si...quan passo per un mal moment em concentro a pensar que si aguanto tot el que m'està passant, finalment tindré una recompensa que serà meravellosa, que tindrà molt més valor i serà tan fantàstica que serà un reflex de la meva fortalesa davant les situacions d'angoixa superades. Però, com ja he dit abans, la vida són etapes i quan estàs relaxat i acomodat en aquest coixí que dona el sentir-se recompensat i protegit, torna a venir un moment complicat...i llavors se que he de tornar a ser forta, he de tornar a lluitar perquè arribi la meva recompensa de nou...i vindrà, i tant que vindrà...ho se perquè mai no m'ha fallat. Lluitar contra les complicacions que a vegades em busco jo mateixa és la manera de trobar els moments feliços que sempre acabant venint. No canviaria la meva vida, no m'empenedeixo mai del que faig, perquè de tot el que faig aprenc i trec quelcom meravellós que s'instal·la dins meu i es queda perenne...i fa que sigui com sóc. Tot el que sóc...si...tot el que sóc és format per totes les petites i grans coses que he decidit a la vida, la gent de la que m'he envoltat i m'envolto tenen part important de culpa de la meva manera de ser i de fer. El millor de tot és que no paro de conèixer gent meravellosa, allà a on vaig a parar sempre trobo gent especial, molt especial, grans persones de les que de sobte em trobo molt aprop...tinc aquesta gran sort, si...puc dir que ara em sento en un d'aquells moments en el que m'agradaria quedar-me per sempre.
Que fantàstic és que la vida siguin etapes, totes elles diferents a on trobo persones que valen la pena de debò, només per moments com aquest em compensen tots els dolents que he hagut de passar. Valorar aquestes "petites" coses fan que la felicitat sigui més fàcil de tocar...
....
viernes, 27 de marzo de 2009
Maneres d'estimar
Vine, apropa't, vine sense por, t'ensenyaré tot el que tinc aquí guardat per tu. Fa temps que ho guardo perquè feia temps que no trobava ningú que realment mereixés veure-ho...vine no tinguis por, serà molt maco, només t'has de deixar anar, jo et guiaré si m'agafes de la mà. O potser no vols venir, potser no vols veure com estimo jo, potser no hi creus i per això de sobte et tanques...no, va, vine, vine amb mi, deixa't portar, trenca murs, despulla't amb mi davant de tot el que t'estic ensenyant i deixa fluir paraules, carícies, mirades i tot allò que vulguis exposar davant meu, davant nostre...vine amb mi, i després jo vindré amb tu, al teu món pràctic, on si m'agafes de la mà segur que em trobaré agust i m'ensenyaràs les coses que guardes, i ens despullarem junts i m'exposaré davant teu, davant tot plegat i podré veure com estimes tu...Anirem i vindrem, molt sovint, molt de temps, el que sigui necessari per entendre les dues maneres d'estimar, per trobar finalment la nostra manera d'estimar que acabarà sent única...
...
...
sábado, 7 de marzo de 2009
Nicotina Vs Vane
Ja fa 4 dies que no fumo.
Abans de començar a deixar-ho, vaig intentar fer-me una idea de com serien les meves reaccions davant d'aquest repte.
He de dir que no m'imaginava que anés així la cosa...
Pel que fa a les reaccions que té el meu cos i el meu cap, la que més em molesta i la que porto pitjor és la de no poder dormir. Insomni...mai, mai a la meva vida havia patit d'insomni. Em desperto molts cops durant la nit, em sento incòmode, tinc molta calor, no trobo la posició adequada i em sento molt nerviosa. La manera en com em desperto és molt desagradable...de sobte obro els ulls i em sento molt desperta, com si no semblés que una milèssima de segon abans hagués estat dormint. Ahir vaig decidir ajudar-me amb un parell de valerianes, que per desgràcia no van fer l'efecte que jo m'esperava.
Una altra cosa que noto que ha canviat, és el fet que no paro de beure aigua. Em puc beure 1,5 l. en un dia..quan jo abans hi havia dies que l'aigua ni tan sols la provava. Tinc molta gana, suposo que degut a l'ansietat que sento.
I una cosa que em té molt sorpresa és la tristesa que sento. Jo comparo aquesta sensació amb la d'una separació. Sento la mateixa tristesa i angoixa que se sent quan perds algú que t'estimes. De sobte allò que ha estat amb tu tants anys...ja no hi és...i l'anyores molt, et sent buida...és increïble...Perquè no puc pensar que no fumaré mai més..m'he d'enganyar pensant que és només avui...sino...no ho suporto.
Realment el síndrome d'abstinència del que parlen a les pàgines d'Internet que he llegit, existeix al meu cos, es palpa a la meva ment i es van complint els seus símptomes, un a un, en ordre...sense que jo sigui capaç d'esquivar-ne ni un.
Ara arriba el cap de setmana, massa temps lliure, m'espero el pitjor. M'hauré d'agafar a l'únic argument que em fa tirar endavant i és demostrar-me a mi mateixa que puc amb això...
Petons...
...
Abans de començar a deixar-ho, vaig intentar fer-me una idea de com serien les meves reaccions davant d'aquest repte.
He de dir que no m'imaginava que anés així la cosa...
Pel que fa a les reaccions que té el meu cos i el meu cap, la que més em molesta i la que porto pitjor és la de no poder dormir. Insomni...mai, mai a la meva vida havia patit d'insomni. Em desperto molts cops durant la nit, em sento incòmode, tinc molta calor, no trobo la posició adequada i em sento molt nerviosa. La manera en com em desperto és molt desagradable...de sobte obro els ulls i em sento molt desperta, com si no semblés que una milèssima de segon abans hagués estat dormint. Ahir vaig decidir ajudar-me amb un parell de valerianes, que per desgràcia no van fer l'efecte que jo m'esperava.
Una altra cosa que noto que ha canviat, és el fet que no paro de beure aigua. Em puc beure 1,5 l. en un dia..quan jo abans hi havia dies que l'aigua ni tan sols la provava. Tinc molta gana, suposo que degut a l'ansietat que sento.
I una cosa que em té molt sorpresa és la tristesa que sento. Jo comparo aquesta sensació amb la d'una separació. Sento la mateixa tristesa i angoixa que se sent quan perds algú que t'estimes. De sobte allò que ha estat amb tu tants anys...ja no hi és...i l'anyores molt, et sent buida...és increïble...Perquè no puc pensar que no fumaré mai més..m'he d'enganyar pensant que és només avui...sino...no ho suporto.
Realment el síndrome d'abstinència del que parlen a les pàgines d'Internet que he llegit, existeix al meu cos, es palpa a la meva ment i es van complint els seus símptomes, un a un, en ordre...sense que jo sigui capaç d'esquivar-ne ni un.
Ara arriba el cap de setmana, massa temps lliure, m'espero el pitjor. M'hauré d'agafar a l'únic argument que em fa tirar endavant i és demostrar-me a mi mateixa que puc amb això...
Petons...
...
miércoles, 4 de marzo de 2009
Hace más de 15 años...
Hace unos días tomé la decisión de dejar de fumar. Jamás me lo había planteado, excepto durante mi embarazo...pero en esa ocasión no lo hice por mí sino por mi hija, así que fue más fácil. Hacerlo por mí, la verdad, lo veo mucho más complicado. De hecho siempre había pensado dejarlo en algún momento de mi vida, pero claro siempre lo veía tan lejano...Pero hace unos días pensé, por diferentes razones, que quizás era el momento de enfrentarme a esta tremenda adicción de la que soy víctima y prisionera desde hace más de 15 años.
Me lo han pedido muchas veces, me han propuesto dejarlo, o reducir la cantidad...mi respuesta era siempre un no rotundo. Supongo que lo que necesitaba era decidirlo por mí misma, sin que nadie me indujera a ello. Si, soy "fotudeta" como me han dicho ya en bastantes ocasiones :)
En el momento de decidirlo, y sin que pasara ni un minuto me puse la primera excusa...tenia una entrevista de trabajo y pensé en empezar mi lucha justo después, ya que no era plan de ir a la entrevista con el "mono"...en fin, excusas...pero así lo hice, por lo tanto hoy es el primer día de mi dura y larga lucha.
Si soy totalmente sincera, debo decir que tengo miedo. Si. Miedo a no poder conseguirlo y fracasar, miedo a los cambios que voy a sufrir tanto psicológicos cómo físicos. Y tengo miedo porque me doy cuenta en mi primer día como no fumadora, que no hago otra cosa que pensar en el tabaco, es decir que soy una adicta al nicotina en toda regla.
Esta mañana, como todas las mañanas, he ido al bar de al lado del trabajo y me he pedido un café solo, he abierto el azucarillo y lo iba echando en el café mientras no dejaba de pensar qué duro era tomarse el café sin el pitillo de turno...lo más increíble es que mientras con la mano izquierda echaba el azúcar y removía el café y con la cabeza pensaba el el duro momento café sin pitillo, mi mano derecha se dirigía hacia mi bolso y abría la cremallera en busca del paquete de Nobel y el mechero. Al no encontrar nada en el bolsillo de repente he reaccionado...no sé, me ha parecido increíble la fusión de algo tan contradictorio cómo el pensar que no podia fumar y mi mano haciendo el gesto de ir a buscar el tabaco.
Y es que hay muchos momentos del día que relaciono con un cigarro. El del café de las mañanas, el de antes de entrar al trabajo, el de justo al salir del trabajo, el de mientras me hago la comida, el de después de comer, el de antes de entrar de nuevo al trabajo, el de otra vez al salir del trabajo, el de cuando llego a casa, el de después de poner a mi hija a dormir, el de después de cenar, el de antes de irme a dormir...Y en cuanto al de después del sexo...Dios...ese me va a costar mucho, porque no creo que haya otro más placentero que ese.
Otro momento complicado va a ser cuando salga de fiesta, de hecho no creo que ahora la cerveza me sepa tan buena...sin ir acompañada de un pitillo...
Sé que esto no va a ser fácil, sé que mi humor va a cambiar, también sé que voy a ganar unos kilitos, aunque eso yo lo veo positivo :)
Al que no fume todo esto le parecerá exagerado y totalmente desproporcionado, el que fume sé que me va a entender perfectamente, y sé que sabrá tan bien como yo que no es tarea fácil prescindir de algo que me ha acompañado durante más de 15 años.
Espero ganar esta batalla, y espero que los beneficios de dejarlo se hagan pronto evidentes, para que pueda comprobar cuanto antes que este esfuerzo vale la pena y tiene su recompensa.
Todavía no he empezado lo más duro y no puedo dejar de pensar en otra cosa que no sea EL TABACO.
Besos...
Llevo ya pa´ 15 dias
que no te he vuelto a probar
y van pasando los dias
y no te puedo olvidar
de vez en cuando voy buscando
si hay alguna solución
no sé, si esto es vicio, si es el mono o es amor
porque no hay quien se aleje de ti
porque no hay quien se olvide de ti
no hay, no hay, no hay
no hay, no hay, no hay
Olvidarme de ti. Chambao.
...
Me lo han pedido muchas veces, me han propuesto dejarlo, o reducir la cantidad...mi respuesta era siempre un no rotundo. Supongo que lo que necesitaba era decidirlo por mí misma, sin que nadie me indujera a ello. Si, soy "fotudeta" como me han dicho ya en bastantes ocasiones :)
En el momento de decidirlo, y sin que pasara ni un minuto me puse la primera excusa...tenia una entrevista de trabajo y pensé en empezar mi lucha justo después, ya que no era plan de ir a la entrevista con el "mono"...en fin, excusas...pero así lo hice, por lo tanto hoy es el primer día de mi dura y larga lucha.
Si soy totalmente sincera, debo decir que tengo miedo. Si. Miedo a no poder conseguirlo y fracasar, miedo a los cambios que voy a sufrir tanto psicológicos cómo físicos. Y tengo miedo porque me doy cuenta en mi primer día como no fumadora, que no hago otra cosa que pensar en el tabaco, es decir que soy una adicta al nicotina en toda regla.
Esta mañana, como todas las mañanas, he ido al bar de al lado del trabajo y me he pedido un café solo, he abierto el azucarillo y lo iba echando en el café mientras no dejaba de pensar qué duro era tomarse el café sin el pitillo de turno...lo más increíble es que mientras con la mano izquierda echaba el azúcar y removía el café y con la cabeza pensaba el el duro momento café sin pitillo, mi mano derecha se dirigía hacia mi bolso y abría la cremallera en busca del paquete de Nobel y el mechero. Al no encontrar nada en el bolsillo de repente he reaccionado...no sé, me ha parecido increíble la fusión de algo tan contradictorio cómo el pensar que no podia fumar y mi mano haciendo el gesto de ir a buscar el tabaco.
Y es que hay muchos momentos del día que relaciono con un cigarro. El del café de las mañanas, el de antes de entrar al trabajo, el de justo al salir del trabajo, el de mientras me hago la comida, el de después de comer, el de antes de entrar de nuevo al trabajo, el de otra vez al salir del trabajo, el de cuando llego a casa, el de después de poner a mi hija a dormir, el de después de cenar, el de antes de irme a dormir...Y en cuanto al de después del sexo...Dios...ese me va a costar mucho, porque no creo que haya otro más placentero que ese.
Otro momento complicado va a ser cuando salga de fiesta, de hecho no creo que ahora la cerveza me sepa tan buena...sin ir acompañada de un pitillo...
Sé que esto no va a ser fácil, sé que mi humor va a cambiar, también sé que voy a ganar unos kilitos, aunque eso yo lo veo positivo :)
Al que no fume todo esto le parecerá exagerado y totalmente desproporcionado, el que fume sé que me va a entender perfectamente, y sé que sabrá tan bien como yo que no es tarea fácil prescindir de algo que me ha acompañado durante más de 15 años.
Espero ganar esta batalla, y espero que los beneficios de dejarlo se hagan pronto evidentes, para que pueda comprobar cuanto antes que este esfuerzo vale la pena y tiene su recompensa.
Todavía no he empezado lo más duro y no puedo dejar de pensar en otra cosa que no sea EL TABACO.
Besos...
Llevo ya pa´ 15 dias
que no te he vuelto a probar
y van pasando los dias
y no te puedo olvidar
de vez en cuando voy buscando
si hay alguna solución
no sé, si esto es vicio, si es el mono o es amor
porque no hay quien se aleje de ti
porque no hay quien se olvide de ti
no hay, no hay, no hay
no hay, no hay, no hay
Olvidarme de ti. Chambao.
...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
