1979

Shakedown 1979, cool kids never have the time
On a live wire right up off the street
You and I should meet
Junebug skipping like a stone
With the headlights pointed at the dawn
We were sure wed never see an end to it all
And I dont even care to shake these zipper blues
And we dont know
Just where our bones will rest
To dust I guess
Forgotten and absorbed into the earth below
Double cross the vacant and the bored
Theyre not sure just what we have in the store
Morphine city slippin dues down to see
That we dont even care as restless as we are
We feel the pull in the land of a thousand guilts
And poured cement, lamented and assured
To the lights and towns below
Faster than the speed of sound
Faster than we thought wed go, beneath the sound of hope
Justine never knew the rules,
Hung down with the freaks and the ghouls
No apologies ever need be made, I know you better than you fake it
To see that we dont care to shake these zipper blues
And we dont know just where our bones will rest
To dust I guess
Forgotten and absorbed into the earth below
The street heats the urgency of sound
As you can see theres no one around

La princesa innocent (4)

I ell li ensenyava cada dia que la vida, viscuda a la seva manera, no era tan complicada, que les coses poden ser fàcils. I ella rebia tot el que ell li donava amb un somriure permanent que desvetllava l'agraïment que sentia per tot el que ell feia per ella. Perquè ell era generós en tots els sentits.

Ell l'abraçava cada nit a l'hora d'anar a dormir, era una abraçada forta i tendra, reconfortant, que a ella li donava tota la seguretat que necessitava i que havia trobat tant a faltar.

La princesa,després d'haver tirat la tovallola, de pensar que mai més li tornaria a succeir res semblant, s'havia tornat a enamorar...



...

Paraules que s'emporta el vent...

Frases que fereixen, les diu algú i aquest algú no és conscient del que et feriran...molt. Lluita absurda, sense sentit de la que coneixes el final, just abans de començar-la. I perquè començar-la? Perquè som així, som tossuts de mena. No volem donar-nos per vençuts. Paraules que moren contra un mur, paraules que de vegades s'esfumen abans de xocar contra aquest mur. Paraules boniques, bones intencions, proposicions carregades d'esperança...Paraules, paraules que s'emporta el vent. Cap fet que les recolzi, cap fet que demostri una mínima intenció de donar credibilitat a tot el discurs desplegat, gairebé sempre acompanyat d'alguna llàgrima que si més no, en el moment correcte li dona més intensitat.

Tot neix i mora en el mateix instant en que neix dels seus llavis el primer mot i es fa el silenci quan acaba de parlar. Res no segueix, no hi ha continuïtat a les paraules, només eren això, paraules que s'emporta el vent.

Les equivocacions que s'esmenen a temps s'obliden, s'esfumen i d'elles quasi no queda rastre en el nostre cor ni en els nostres pensaments, però les que no s'esmenen a temps, les que van fent ferida fins que el mal ja no és mal, fins que descriure aquest sentiment és impossible, llavors ja és massa tard, no hi ha res a fer, per moltes paraules que es diguin, no hi ha res a fer...

...

Bon Nadal

A tots els que em llegiu i als que no també, us desitjo Bon Nadal.
Que passeu uns dies de vacances, dinars, sopars i festes nocturnes molt feliços.

Deixem marxar aquest any per rebre'n un amb uns auguris bastant pessimistes, tot i que estic segura que ens en sortirem i vindran temps millors.

Ens llegim a la tornada de Nadal preparats per la festa de cap d'any :)

Una abraçada plena de carinyo!!

...

I si...

I si no és bo arriscar? I si les coses no surten mai com un espera? I si escollim el camí equivocat? I si el nostre cor ens juga males passades? I si de sobte tenim por?...

I si és bo arriscar? I si les coses de sobte surten com esperem? I si encertem el camí que ens farà feliços? I si el nostre cor ens guia cap a la serenitat? I si de sobte som valents?...

I si...


...

Miradas

Miradas, miradas que hablan y rompen el silencio,
Silencio revelador, definitivo.

Sonrisas, sonrisas que calman y desvelan secretos,
Secretos escondidos en el corazón.

Corazones heridos por la decepción,
Decepción que llega con la realidad,
Realidad que muere en los sueños,
Sueños que viven en el silencio.

Silencio revelador, definitivo,
Sonrisas bajo una mirada,
Miradas que hablan y rompen el silencio.


...

Deseo...

Falta un mes para que llegue la Navidad...y tal y como ya expliqué el año pasado...me da una pereza horrible. Comidas eternas, largas sobremesas, compromisos que atender de los que no puedes escapar (bien de alguno si se puede)...
Y la tristeza, como cada año que no falta a su cita. Y es que cada año que empieza, pienso que la próxima Navidad será mejor, porqué se habrá cumplido ese deseo que persigo y que no consigo atrapar. Pero ya estamos a 25 de noviembre...y vuelvo a esperar esa tristeza momentánea que siempre se presenta ante mi en las reuniones familiares. Es una tristeza puntual, corta y casi efímera pero duele como si fuera la más larga de las tristezas que os podáis imaginar. Se clava como un puñal en mi corazón, en mi mente...y es que ese deseo nunca se cumple, nunca se cumple. Y será porqué para que se cumpla se requieren de mi ciertos esfuerzos, ciertas licencias que no voy a conceder...y así dificilmente conseguiré lo que busco. Será por miedo? No lo sé, y la verdad es que aunque parezca un tópico e incluso ridículo, en todo el año no me planteo ese deseo como algo prioritario, ni mucho menos, pero cuando llega la Navidad, parece que sin eso no vaya a ser feliz jamás.

En fin, que pase pronto la Navidad y que empiece un nuevo año en el que se cumplan otros muchos deseos que albergo en mi corazón.

Besos...


...