Frases que fereixen, les diu algú i aquest algú no és conscient del que et feriran...molt. Lluita absurda, sense sentit de la que coneixes el final, just abans de començar-la. I perquè començar-la? Perquè som així, som tossuts de mena. No volem donar-nos per vençuts. Paraules que moren contra un mur, paraules que de vegades s'esfumen abans de xocar contra aquest mur. Paraules boniques, bones intencions, proposicions carregades d'esperança...Paraules, paraules que s'emporta el vent. Cap fet que les recolzi, cap fet que demostri una mínima intenció de donar credibilitat a tot el discurs desplegat, gairebé sempre acompanyat d'alguna llàgrima que si més no, en el moment correcte li dona més intensitat.
Tot neix i mora en el mateix instant en que neix dels seus llavis el primer mot i es fa el silenci quan acaba de parlar. Res no segueix, no hi ha continuïtat a les paraules, només eren això, paraules que s'emporta el vent.
Les equivocacions que s'esmenen a temps s'obliden, s'esfumen i d'elles quasi no queda rastre en el nostre cor ni en els nostres pensaments, però les que no s'esmenen a temps, les que van fent ferida fins que el mal ja no és mal, fins que descriure aquest sentiment és impossible, llavors ja és massa tard, no hi ha res a fer, per moltes paraules que es diguin, no hi ha res a fer...
...
lunes, 29 de diciembre de 2008
martes, 23 de diciembre de 2008
Bon Nadal
A tots els que em llegiu i als que no també, us desitjo Bon Nadal.
Que passeu uns dies de vacances, dinars, sopars i festes nocturnes molt feliços.
Deixem marxar aquest any per rebre'n un amb uns auguris bastant pessimistes, tot i que estic segura que ens en sortirem i vindran temps millors.
Ens llegim a la tornada de Nadal preparats per la festa de cap d'any :)
Una abraçada plena de carinyo!!
...
miércoles, 17 de diciembre de 2008
I si...
I si no és bo arriscar? I si les coses no surten mai com un espera? I si escollim el camí equivocat? I si el nostre cor ens juga males passades? I si de sobte tenim por?...
I si és bo arriscar? I si les coses de sobte surten com esperem? I si encertem el camí que ens farà feliços? I si el nostre cor ens guia cap a la serenitat? I si de sobte som valents?...
I si...
...
I si és bo arriscar? I si les coses de sobte surten com esperem? I si encertem el camí que ens farà feliços? I si el nostre cor ens guia cap a la serenitat? I si de sobte som valents?...
I si...
...
miércoles, 3 de diciembre de 2008
Miradas
Miradas, miradas que hablan y rompen el silencio,
Silencio revelador, definitivo.
Sonrisas, sonrisas que calman y desvelan secretos,
Secretos escondidos en el corazón.
Corazones heridos por la decepción,
Decepción que llega con la realidad,
Realidad que muere en los sueños,
Sueños que viven en el silencio.
Silencio revelador, definitivo,
Sonrisas bajo una mirada,
Miradas que hablan y rompen el silencio.
...
Silencio revelador, definitivo.
Sonrisas, sonrisas que calman y desvelan secretos,
Secretos escondidos en el corazón.
Corazones heridos por la decepción,
Decepción que llega con la realidad,
Realidad que muere en los sueños,
Sueños que viven en el silencio.
Silencio revelador, definitivo,
Sonrisas bajo una mirada,
Miradas que hablan y rompen el silencio.
...
martes, 25 de noviembre de 2008
Deseo...
Falta un mes para que llegue la Navidad...y tal y como ya expliqué el año pasado...me da una pereza horrible. Comidas eternas, largas sobremesas, compromisos que atender de los que no puedes escapar (bien de alguno si se puede)...
Y la tristeza, como cada año que no falta a su cita. Y es que cada año que empieza, pienso que la próxima Navidad será mejor, porqué se habrá cumplido ese deseo que persigo y que no consigo atrapar. Pero ya estamos a 25 de noviembre...y vuelvo a esperar esa tristeza momentánea que siempre se presenta ante mi en las reuniones familiares. Es una tristeza puntual, corta y casi efímera pero duele como si fuera la más larga de las tristezas que os podáis imaginar. Se clava como un puñal en mi corazón, en mi mente...y es que ese deseo nunca se cumple, nunca se cumple. Y será porqué para que se cumpla se requieren de mi ciertos esfuerzos, ciertas licencias que no voy a conceder...y así dificilmente conseguiré lo que busco. Será por miedo? No lo sé, y la verdad es que aunque parezca un tópico e incluso ridículo, en todo el año no me planteo ese deseo como algo prioritario, ni mucho menos, pero cuando llega la Navidad, parece que sin eso no vaya a ser feliz jamás.
En fin, que pase pronto la Navidad y que empiece un nuevo año en el que se cumplan otros muchos deseos que albergo en mi corazón.
Besos...
...
Y la tristeza, como cada año que no falta a su cita. Y es que cada año que empieza, pienso que la próxima Navidad será mejor, porqué se habrá cumplido ese deseo que persigo y que no consigo atrapar. Pero ya estamos a 25 de noviembre...y vuelvo a esperar esa tristeza momentánea que siempre se presenta ante mi en las reuniones familiares. Es una tristeza puntual, corta y casi efímera pero duele como si fuera la más larga de las tristezas que os podáis imaginar. Se clava como un puñal en mi corazón, en mi mente...y es que ese deseo nunca se cumple, nunca se cumple. Y será porqué para que se cumpla se requieren de mi ciertos esfuerzos, ciertas licencias que no voy a conceder...y así dificilmente conseguiré lo que busco. Será por miedo? No lo sé, y la verdad es que aunque parezca un tópico e incluso ridículo, en todo el año no me planteo ese deseo como algo prioritario, ni mucho menos, pero cuando llega la Navidad, parece que sin eso no vaya a ser feliz jamás.
En fin, que pase pronto la Navidad y que empiece un nuevo año en el que se cumplan otros muchos deseos que albergo en mi corazón.
Besos...
...
jueves, 20 de noviembre de 2008
La princesa innocent (3)
I la princesa va trobar algú...
Una persona totalment inesperada, diferent i especial.
I va deixar-se anar i va descobrir que aquella màgia que buscava sempre havia estat dins seu i que era preciosa. Es va adonar que només li havia fet falta que algú com ell, inesperat, diferent i especial...li ensenyés.
Així doncs fou conscient de que passés el que passés aquella màgia no la tornaria a perdre, perquè aquesta màgia vivia en el seu interior, li pertanyia i mai l'abandonaria.
Quina tranquil·litat va sentir pensant que allò que havia estat buscant durant tant de temps...estava en ella mateixa.
De vegades busquem sentiments, seguretats i qualitats en els demés, quan trobaríem aquests tresors tan valuosos només escoltant-nos a nosaltres mateixos. La princesa va tenir sort i va trobar algú que li va ensenyar coses d'ella mateixa que desconeixia.
Petons...
...
Una persona totalment inesperada, diferent i especial.
I va deixar-se anar i va descobrir que aquella màgia que buscava sempre havia estat dins seu i que era preciosa. Es va adonar que només li havia fet falta que algú com ell, inesperat, diferent i especial...li ensenyés.
Així doncs fou conscient de que passés el que passés aquella màgia no la tornaria a perdre, perquè aquesta màgia vivia en el seu interior, li pertanyia i mai l'abandonaria.
Quina tranquil·litat va sentir pensant que allò que havia estat buscant durant tant de temps...estava en ella mateixa.
De vegades busquem sentiments, seguretats i qualitats en els demés, quan trobaríem aquests tresors tan valuosos només escoltant-nos a nosaltres mateixos. La princesa va tenir sort i va trobar algú que li va ensenyar coses d'ella mateixa que desconeixia.
Petons...
...
lunes, 10 de noviembre de 2008
La fragilitat
Amic meu,
em preguntes perquè tot és tan complicat, tot és tan difícil últimament. I no se que contestar-te, que no sigui el que ja hem parlat tantes vegades.
Fa temps en el passat, en el nostre passat en el que érem joves i inexperts, quan de sobte sorgia un sentiment aquest era ferm, fort i resistent a tot. Era pur i ni res ni ningú el podia destruir. Es mantenia aliè a tots aquells agents externs ansiosos d'adulterar-lo, aquest sentiment era tan dur que obviava la realitat que ara tu i jo veiem.
En el present tot és fràgil, res no és pur i el pitjor és la no acceptació de que aquell sentiment ferm i aquella seguretat acollidora no tornaran. La fragilitat del nostre present, de tot allò que tenim i no tenim, el no controlar, el no saber del cert que és el correcte, el sentir-se perdut, tant que ja no saps si penses tu o aquell que t'agradaría ser.
Se suposa que quants més pals rep el nostre cor, més experts ens fem i per tant menys hauríem de patir...però els dos sabem que patim molt més ara. I això és amic meu perquè no acceptem, no volem ni sentir a parlar que allò que ens va succeir, allò que vem viure...no tornarà mai més.
Perquè ara tot és FRÀGIL, tant que fa por.
Sempre estaré aquí per escoltar-te, per xerrar i per abraçar-te.
Petons...
...
em preguntes perquè tot és tan complicat, tot és tan difícil últimament. I no se que contestar-te, que no sigui el que ja hem parlat tantes vegades.
Fa temps en el passat, en el nostre passat en el que érem joves i inexperts, quan de sobte sorgia un sentiment aquest era ferm, fort i resistent a tot. Era pur i ni res ni ningú el podia destruir. Es mantenia aliè a tots aquells agents externs ansiosos d'adulterar-lo, aquest sentiment era tan dur que obviava la realitat que ara tu i jo veiem.
En el present tot és fràgil, res no és pur i el pitjor és la no acceptació de que aquell sentiment ferm i aquella seguretat acollidora no tornaran. La fragilitat del nostre present, de tot allò que tenim i no tenim, el no controlar, el no saber del cert que és el correcte, el sentir-se perdut, tant que ja no saps si penses tu o aquell que t'agradaría ser.
Se suposa que quants més pals rep el nostre cor, més experts ens fem i per tant menys hauríem de patir...però els dos sabem que patim molt més ara. I això és amic meu perquè no acceptem, no volem ni sentir a parlar que allò que ens va succeir, allò que vem viure...no tornarà mai més.
Perquè ara tot és FRÀGIL, tant que fa por.
Sempre estaré aquí per escoltar-te, per xerrar i per abraçar-te.
Petons...
...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
